La Tete i el Sinver

Aquí teniu dos amiguets més, l'atigrada de color gris és la Tete i el "vaquita" és el Sinver. Tots dos també són recollits del carrer, la primera va néixer just davant de casa meva i l'altre ve d'Igualada. Tenen molt distrets als seus papis, sobretot el Sinver que no para de fer de les seves. Aquí teniu un parell de fotos.... Ah!! I bon any nou ehhh!!

FELIZ NAVIDAD - BON NADAL - BUON NATALE

El Curro i el Mijail de l'altra Anna

Aquí teniu dos amiguets nous. Un de la meva espècie i l'altre de la del Rolling. El gosset tan espavilat és el Curro i el gatet és en Mijail, tots dos també adoptats i s'estimen molt a l'Annita. Encara que són gos i gat es porten de meravella, igual que jo amb el Rolling, així que trenquem falsos mites...

Aprofito la nota per comentar-vos que avui hi ha hagut un apropament entre la Mitzie i jo, perque hem dormit juntes i la Mitzie m'ha estat llepant, ja veieu!!! fins i tot m'acabarà caient bé aquesta paia!!! Espero que no estigués somiant amb un pollastre al forn ¿?¿?¿?¿?

I no m'està de més afegir que encara estic esperant les fotos del Sinver i la Tete, a veure si el Antonio i la Pie espavilen i me les passen d'una vegada!!!! Ja no hi ha excusa amb les opos ok? Espero no haver d'esperar tant com amb el tema de les cortines ;)

Por la ley de proteccion animal!!!

La Federación de Asociaciones Protectoras y de Defensa Animal de la Comunidad de Madrid (FAPA) ha mostrado su satisfacción al comprobar que las peticiones que trasladó al fiscal de Medio Ambiente, Antonio Vercher, el pasado 21 de septiembre, están reflejadas en la propuesta de la fiscalía para reformar el Código Penal, con especial atención al artículo 337. Se estudia endurecer las penas por matar, abandonar y maltratar animales domésticos, así como castigar a quienes organicen o presencien espectáculos, como las peleas de perros, donde se haga sufrir a los animales. La inhabilitación permanente, las penas de prisión y el ocaso de los festejos populares no autorizados que maltratan animales podrían ser una realidad en los próximos meses. Aun así, también es necesaria una Ley Nacional de Protección y de Defensa de los Animales. ¿Has firmado ya para pedirla?

http://firmas.amnistianimalmadrid.org/ley/
http://www.amnistianimalmadrid.org/MANIRETIRO.htm

El Mistu de l'Anna

Inauguro una secció en la que penso anar penjant fotos dels col·leguis del barri. Aquest és de Vilanova i la seva mestressa, l'Anna, el va adoptar a través de la Fundació Altarriba de Sitges. Aquí teniu una foto d'ara, fent carotes a la seva cadira preferida i una altra de quan era petitet...

Mixeta i Hristo

Ara sí, us presento la meva família política. La Mixeta i el seu fill, en Hristo. Falta en Marley, que encara no ha parat quiet per a que li pugui fer una foto... Viuen a Barcelona, junt amb els pares de la Vane, tots: la Mixeta, el Hristo, el Marley i el Rolling. La Mixeta té la mateixa edat que jo, 14 anys i ha tingut 4 cadellets de gat persa.

Mitzie

Ja fa temps que escric en aquest diari, així que ja toca presentar-vos a la meva companya de pis. La relació no és perfecte, ja sabeu que això de compartir no va amb nosaltres, però quin remei!!! Aquesta gent ho agafa tot del carrer!!

Article al dominical de EL PERIODICO (05/11/2006)

Aquest diumenge he llegit un article sobre nosaltres al dominical del El Períodico, és de l'escriptor Felipe Benítez (que segur té un gat...). Aquí el teniu:

"El tamaño importa. Si los gatos tuviesen el tamaño de una jirafa, serían animales domésticos en el mismo porcentaje en que lo son las jirafas. Si los gatos tuviesen el tamaño de un tigre, a ver quién se atrevía a darles un cate cuando se afilasen las uñas en el sofá. La discreción de sus proporciones ha liberado al gato, en fin, de las incertidumbres y molestias de la vida salvaje, hasta el extremo de transformarlo en un animal casero y hedonista que los propios humanos, a los que parasitan con cierto chuleo característicamente felino, sobre todo en lo que se refiere a dieta, a los requisitos higiénicos y a la cesta de dormir, que han de ser de calidad contrastada para no merecer su desprecio. Sírvele a un gato una lata de comida de oferta y tendrás asegurado un drama familiar importante, porque no hay gourmet en este mundo que entienda más de conservas que un gato, a pesar de tener una lengua con textura de papel de lija.

A cambio de una vida confortable, el gato macho está dispuesto incluso a dejarse emascular, circunstancia que, aunque al principio no le cae bien, acaba reportándole el beneficio de no tener que andar por ahí de noche, en las rachas de celo, maullando como un alma en pena, hecho un donjuán de pelos tiesos, indigno y suplicante, haciendo alarde de lascivia, a la espera de que alguna gata se apiade de él y lo conduzca a un callejón oscuro. Ese tiempo que no tiene que perder en galanteos ni en cumplir los protocolos del instinto de procreación, el gato lo invierte en su actividad intelectual más característica: dormir, porque todo gato sabe de sobra –y antes incluso que Calderón de la Barca- que la vida es sueño, concepto propio de la metafísica barroca que ellos llevan a la práctica de la manera más expeditiva posible: durmiendo a cualquier hora y en cualquier superficie mullida, así suenen a la vez todos los despertadores de la casa, porque el gato ha desarrollado una memoria genética que le advierte de que el despertador es un asunto que no va con él, y hay que reconocer que esa displicencia ante los rigores temporales aviva la envidia de muchos humanos, género animal que suele caracterizarse por arrastrar una falta endémica de sueño a causa de sus obligaciones laborales, que han de iniciarse al alba misma, como quien dice. Resulta raro ver a un gato despierto, y si lo vemos es que va camino a la cama.

Hay muchas razas de gato, aunque todas tienen en común unos ojos despavoridos,, quizá porque no acaban de fiarse del todo de sus propietarios, que lo mismo les dan un manotazo mientras duermen encima de la pila de ropa recién planchada, soñando con quién sabe qué, y a veces padeciendo pesadillas cuya trama constituye un misterio para el resto de la unidad familiar: ¿Cuáles serán los terrores oníricos de los gatos? ¿Grandes peces que los devoran? ¿Una habitación fría? ¿Manicuros que les mutilan las uñas? Un filón que se pierde, en definitiva, el psicoanálisis. Como dato curioso, habría que señalar que a los gatos le gustan mucho el jamón york y las gambas, factores nutricionales que seria curioso comprobar cómo conseguirían si, por cualquier azar adverso, perdiesen su rango centenario de mascota."

Una llauna de menjar tou per 113 €

Jolin!! El que s’ha de fer per aconseguir menjar del bo. Últimament em tenen a dieta, que si m’he d’aprimar pel bé de la meva salut, que si els ronyons, els càlculs, les pedres en els gats perses, que si he de fer exercici, bla, bla, bla... total que aquí a on em veieu continuo amb el “pinso light”. És clar, el que no calculen bé per això és que si em menjo la meva part i també em fotu la ració de la tonta de la Mitsie el règim no serveix de res no? innocents!!!

Total que aquest cap de setmana m’he estat fent la malalta: molts meus per la nit (de matinada que és quan més toca la pera), he fet una mica la pilota i sobretot he anat molts cops al wàter. Sí, sí! un darrera de l’altre i rascant a tot arreu. Així que apa!!! viatge cap al veterinari!!! Mira que no m’agrada molt anar en cotxe però aquest cop no he anat dins del cutre transportin rosa de sempre(diuen que l’han hagut de prestar al Toni i a la Mireia perquè han acollit un nou membre a la família, un tal Pichica...) sino que he anat dins d’una bossa de viatge que m’ha permès durant tot el trajecte xafardejar per la finestra.

Un cop al veterinari. Ups!! No està la Meri, que significa això!!! No pot ser!!!!! Aquesta m’agafarà ara???? Noooooooooo!! Dimonis, no he calculat bé, és festa i toca el servei d’urgències, ahhhhhhhh!!! A sobre, que em diu aquesta????, és guiri no l’entenc. Si us plau, el meu nom és Grisa!!!!! Uyyyyy!!! Em sembla que no farem migues tu i jo ehh!!! Que si un termòmetre pel cul, que si em miren la boca... Ei!! que em fa mal la panxa no el queixal!!!! És clar que tinc febre!!!!!, si em toquéssiu el nas el tràngol del termòmetre seria innecessari. Després, puja cap a dalt, han d’aconseguir que faci pipi i així em faran una ecografia.

Resultats: cistitis, vaja una infecció d’orina de tota la vida. Tractament: No us ho perdeu, MENJAR TOU!!!!!!! Uaauauauauauuuu!!!! I beure molta, molta aigua. Això si el menjar tou també “light”, bé que li farem almenys... Conclusió: 113 euros de visita per una llauna de menjar tou light.

Per cert, he de penjar les fotos del nou pis!!!!!

També he fet de cangur!!!

Aquest estiu em va tocar fer de mainadera. La Genki, la gateta d'en Joan Ramon. Pobre, al principi estava una mica espantada, doncs tant la Mitzie com jo li vam marcar el territori, però al final el territori va acabar sent tot seu, sobre tot el del sofà!!! Aquesta ve adoptada d'una familia de Gelida i està feta tota una pallassa...

El meu joc preferit

Nombre: Red Snake (Habilidad) - Videojuegos.com Controles: Cursores (izquierdo y derecho). P (pausa) Instrucciones: Tu misión es recoger todos los bonus que aparezcan, para localizarlos fíjate en el indicador que hay en la parte superior izquierda de la pantalla Tamaño: 387 kbs [Foro]

Ampliem patrimoni!!!

Bones notícies! Fem el pis més gran!! Finalment aquesta parella s’ha decidit i ha comprat el pis del costat. Bé, més que decidir-se ja marxa l’histèric del veí. Oe, oe, oe!!

Diuen que hauré de compartir pis amb una tal Mizie, jo no estic gaire d’acord així que haurem de marcar algunes condicions:

1. Necessito un passadís llarg per poder córrer i donar brincos a la paret. L’actual és curt i tot just quan m’envalo em trobo la porta al nas.
2. Ara tindré millors vistes, així que necessitaré un bon seient a prop de la finestra, he de prendre el solete.
3. Estic preparant els plànols i no trobo lloc pel meu llitet. Imprescindible, ha d’estar a prop d’algun radiador.
4. La peixera ha de col·locar-se en algun punt que jo controli aquestes “piranyes”, a l’igual que el Faluc. (Per cert a veure si aconsegueixen aclarir l’aigua d’una vegada per totes!!!!)
5. Necessito una catifa on poder afilar les meves ungles, el sofà ja el tinc una mica avorrit.
   

I crec que no em deixo res més... Sincerament, vaig bastant atrafegada, plànols, arquitectes, llicències, obres, mobles nous, cortines, llums, etc. He de posar ordre aviat o aquests se’m descontrolaran.

US MANTINDRÉ INFORMATS...