Glossari

• Bufar: Puc fer-ho quant estic espantada, agobiada o enfadada. En principi hauria de causar impacte, perquè faig un soroll molt salvatge i el cabells se'm fiquen de punta, però a l'hora de la veritat es se'n foten de mi.
• Amassar: Això ho faig quan estic super agust a sobre d'algun coixí o a sobre del Robert i la Vane. Simplement obro i tanco les ungles com si estigués tocant el piano.
• Ronronejar: També ho faig quan estic contenta, faig com un sorollet amb la gola molt divertit a més m'acostumen a acariciar quan ho faig, que més vull!!
• Donar-me de cap contra tot: Quan m'estan fent carícies tinc una estranya necessitat de donar-me de cap contra allò que tingui al davant, pot ser la taula, el sofà i ho faig amb força ehh!!!
• Com saber si estic rabiosa?: Molt fàcil. Si moc la cua intermitentment d'un costat a l'altre, tinc les orelles cap endarrera i les pupil·les dels ulls totalment dilatades és que molt, molt enfadada. I no fa falta que faci les tres coses alhora.
• Com saber si estic contenta?: Puc fer qualsevol de les situacions que abans he explicat, ronronejar, amassar però si a més tinc la cua tiesa, tiesa cap a dalt és que estic boja d'alegria. A vegades aquest status ve acompanyat de corredisses pel passadís, saltirons a la paret, etc.
• Com demanar menjar?: Molt fàcil. Mentre dormen només s'ha de començar a miolar insistentment, si això no funciona em pujo a sobre d'ells dissimuladament (a vegades em foten tal mastegot que surto disparada directament cap a la cuina). Sinó els acompanyo fins el bany fent-me la dolça, faig tonteries a la cuina, moc la poteta (això lis fa molta gràcia i sempre cauen)

El Rolling

Bé, ja us avanço que no sóc molt amiga de tenir nous companys a casa. Jo sóc la reina de la casa, de fet jo no visc amb el Robert i la Vane, ELLS VIUEN AMB MI!!!! Us ha de quedar molt clar que la casa és meva. Han intentant colar-me més gats, de fet aviat coneixereu a la Mizzie, m'han ficat a casa un hàmster, el Faluc, també li dedicaré un dels meus escrits, però qui més m'ha agradat ha estat el Rolling.

El Rolling és un gos que el Robert i la Vane es van trobar al carrer, van arribar un dia ben de nit amb ell i estava molt espantat. Mireu si estava cagat que ni es va adonar de la meva presència, això em va deixar molt pillada. Imagineu-vos-ho. Jo allà asseguda a l'entrada, marcant el meu territori, fins i tot vaig bufar al seu pas, però res, ni es va assabentar. Per aquest motiu vaig continuar investigant (perquè si alguna cosa se fer molt bé és tafanejar).

Feia una pudor impressionant!!! i quan li tocaven les orelles plorava, vaig començar a sentir una mica de pena però de seguida va anar fins el meu comedero i s’ho va menjar tot, això si que em va fotre!!!!

Des d'aleshores he conviscut amb una espècie de gos. Quan el Robert i la Vane, marxaven a treballar, començava a plorar com un descosit, jo intentava ficar-me entre els llençols del llit per no sentir-lo però continuava -guauuuuu,guauuuuu,guaaaaau- Pobret, patia ansietat perque tenia por que el tornessin a abandonar, fins i tot es va arribar a llençar per la terrassa dos cops. Jo vaig intentar trucar al Bob i la Vane però tenia el mòbil sense bateria.

Amb el temps i l’ajuda del veterinari es va anar acostumant i jo també perque des del principi ell sabia que jo era qui manava i teníem el nostre menjar per separat. Jo aprofitava per fer una mica de destrosses per casa i així a veure si el culpaven a ell però no sé perque sempre sabien que havia estat jo, es pensaven que volia cridar l’atenció??? jo???

Ara ja no viu amb nosaltres, no per res, però hi està millor amb els pares de la Vane (entre Mora i Barcelona) així no està sol i algun cop que l’altre el porten a casa a fer-me una visita. Sincerament, me l’estimo molt.

Les vacances a Holanda

Aquest estiu els meu amos s'han marxat a Holanda a passar uns dies de vacances. Van sortir de casa ben aviat per agafar l'avió però jo ja sabia que marxaven uns dies abans quan vaig veure que treien de l'armari aquella immensa maleta... Quan l'agafen ja oloro que es piren i com que a mi no m'agrada, m'enfado i m'amago sota el llit (je, je, je, mai em troben!!!)

Bé, aquest cop van ser-hi fora més de 10 dies. Al principi quan van arribar de tornada, em vaig fer l’enfadada i no els hi vaig dir ni mu. Però de seguida em van trobar i van començar a estrujarme i a donar-me petons, cosa que odio, però en el fons m’agrada doncs ja sé que estic de nou acompanyada.

M’han explicat que allà han trobat molts com jo i que els holandesos tenen una estima molt especial pels animalons en general, cosa que m’alegra perque per aquí hi ha uns quants que pensen que som com rates de carrer.

Vaja, aviat us presentaré a tots els meus amiguets, que en tinc uns quants!!!