Bé, ja us avanço que no sóc molt amiga de tenir nous companys a casa. Jo sóc la reina de la casa, de fet jo no visc amb el Robert i la Vane, ELLS VIUEN AMB MI!!!! Us ha de quedar molt clar que la casa és meva. Han intentant colar-me més gats, de fet aviat coneixereu a la Mizzie, m'han ficat a casa un hàmster, el Faluc, també li dedicaré un dels meus escrits, però qui més m'ha agradat ha estat el Rolling.El Rolling és un gos que el Robert i la Vane es van trobar al carrer, van arribar un dia ben de nit amb ell i estava molt espantat. Mireu si estava cagat que ni es va adonar de la meva presència, això em va deixar molt pillada. Imagineu-vos-ho. Jo allà asseguda a l'entrada, marcant el meu territori, fins i tot vaig bufar al seu pas, però res, ni es va assabentar. Per aquest motiu vaig continuar investigant (perquè si alguna cosa se fer molt bé és tafanejar).
Feia una pudor impressionant!!! i quan li tocaven les orelles plorava, vaig començar a sentir una mica de pena però de seguida va anar fins el meu comedero i s’ho va menjar tot, això si que em va fotre!!!!
Des d'aleshores he conviscut amb una espècie de gos. Quan el Robert i la Vane, marxaven a treballar, començava a plorar com un descosit, jo intentava ficar-me entre els llençols del llit per no sentir-lo però continuava -guauuuuu,guauuuuu,guaaaaau- Pobret, patia ansietat perque tenia por que el tornessin a abandonar, fins i tot es va arribar a llençar per la terrassa dos cops. Jo vaig intentar trucar al Bob i la Vane però tenia el mòbil sense bateria.
Amb el temps i l’ajuda del veterinari es va anar acostumant i jo també perque des del principi ell sabia que jo era qui manava i teníem el nostre menjar per separat. Jo aprofitava per fer una mica de destrosses per casa i així a veure si el culpaven a ell però no sé perque sempre sabien que havia estat jo, es pensaven que volia cridar l’atenció??? jo???
Ara ja no viu amb nosaltres, no per res, però hi està millor amb els pares de la Vane (entre Mora i Barcelona) així no està sol i algun cop que l’altre el porten a casa a fer-me una visita. Sincerament, me l’estimo molt.
